Petits plaers

...Com si fóssim un vaixell navegant pel mar, com si fóssim un avió solcant els núvols del cel, com si conduíssim enmig d'un desert amb dunes, així és com és el nostre estat d'ànim, sense previ avís podem trobar-nos dalt de tot i l'endemà tocar de peus a terra...

Ens permetem, de fet, ens hem de permetre dubtar, parar, reflexionar i decidir; tenir un mal dia, un moment dubitatiu pot ser clau, ser impuls cap a un futur, ni millor ni pitjor, diferent.

Tenir paciència, obrir la ment, veure el què i qui ens fa feliç sense deixar de ser qui som, respectar-nos l'espai i escoltar-nos a nosaltres mateixos, gaudir d'un bri d'aire, dels nostres i dels petits plaers de la vida.

Valorar-nos, valorar a tothom qui passa per les nostres vides i , sobretot, a aquells que hi deixen empremta, ser nosaltres mateixos i ser conscients que cap camí és planer, saber que tots tenen pedres i que aquest camí, malgrat les pedres i entrebancs que hi puguem trobar, hi continuarà sent i que cadascú fa el seu com vol.

Ser coneixedor que no tots els camins porten a Roma i que potser haurem de tornar sobre les nostres pròpies petjades cap enrere per a fer dues passes endavant en un futur.

Saber que res és per sempre i que tot rau en l'avui, deixem de viure vides de pel·lícules de Disney i siguem conscients que tota rosa té espines, que tot plaer té un sacrifici, que tot camí té entrebancs i que estem aquí per aixecar el cap i continuar combatent amb la nostra millor arma, un somriure.




Comentaris