Ballem!

 ....Obrí els ulls, mirà a esquerra i dreta... ningú, agafà un bri d'aire pur, moltes vegades necessari i decidí aixecar-se del llit.

Encara endormiscat, les primeres gotes que brollaven de la dutxa acariciaven aquella aspra pell mentre ell reflexionava sobre el dia passat, la gent que l'acompanya en aquesta petita,però alhora gran i emocionant història anomenada vida.

Encara sota la dutxa, amb un tebi somriure, carregat d'energia positiva degut a un gran somni reparador, decideix sortir de casa. Fa sol, un vent suau li acaricia la cara, avui serà un bon diumenge.

L' olor a cafè és una olor imprescindible pel matí, la sensació indescriptible d'aquest gust amarg carrega d'energia el seu organisme.

Sense cap pensament previ es troba acaronant la herba d'un camp, verd , groc, lliure de soroll i ple de tranquil.litat en un dia de primavera.

El seu cap no frena, no deixa de reflexionar i pensar en la sort que té de poder compartir camí amb la gent que posa sal a una rutinària vida, qui t'arrenca un somriure  i pot fer-te brollar llàgrimes sense un motiu aparent.

Tenir una família petita en tamany però brutal que mai deixarà de recolzar-te en les teves decisions, uns amics , companys i coneguts fantàstics que t'animen en cada projecte que veuen que t'il.lusiona, la bogeria i alegria d'aquells més propers. És conscient que tot això no està a l'abast de tothom i té la clara intenció de cuidar-ho tot el que pugui per a conservar-ho.

Tothom té mals i bons moments, el crucial és no deixar-se derrotar mai i deixar-se la pell per ala seus, no defallir i fer el bé, escriure la teva història. Una història que només escrius tu i, complementar, amb aquesta història les dels teus companys de vida que reciprocament ompliran la teva.

Ser conscient que cadascú té una història, el passat no ha d'importar i en el futur només hi podem variar unes línies actuant en l'ara i l'avui.

És bonic i extraordinari poder sentir-se així, alliberat, amb un sol de justícia acaronant-te la cara, amb tot el dia per davant i lluïnt un ampli somriure.

Ser concient que l'ara marcarà el demà, que tot no ha fet més que començar, ballar la vida amb les peces de música que et posi davant, somriure quan no sigui un gran dia, permetre's caure i tornar-te a aixecar, aprendre dels errors i subsanar-los, ser tossut i no deixar-te derrotar, resumint: viure. Com molt bé va escriure Jorge Bucay "el temps que es gaudeix és el temps vertaderament viscut" , no hi ha temps a perdre, som claus en la nostra petita estança en aquest món i en deixar-lo millor del que l'hem trobat.