Han passat suficients dies per a passar per molts estats d' ànim, és cert que divendres jo, personalment, queia en un estat d' ànim de desesperació i tristesa. Sóc una persona extravertida i dinàmica i no contemplo quedar-me a casa un període llarg de temps a mínim que sigui totalment necessari i imprescindible (com és l' estat actual) i se'm va fer una muntanya tot.
En aquestes últimes hores he rebut moltes mostres de suport per tal d' animar-me i fer-me veure que tot el que passa és passatger i tots estem igual, moltes mostres de solidaritat que m' han fet veure que m' he de readaptar temporalment a la realitat que , malgrat ser dura i temporal, ens ha tocat viure i serà complicada.
En el meu interior encara cou el no poder ajudar de cap altra manera que no sigui quedant-me a casa de braços plegats, sóc una persona a qui agrada ajudar que forma activa i a qui poques vegades li ha vingut de gust quedar-se plantat veient passar les hores quan alguna injustícia o alteració de la normalitat passava al carrer.
Ahir vaig comprendre que estar confinats és una putada però també pot ser una oportunitat per a ordenar objectes físics i millorar les condicions de casa fent neteja i gaudir de la cuina com mai podrem tornar a fer (segurament) al tenir tot el temps del món, però alhora també era una oportunitat per a ordenar idees, valorar com encarar-les, com fer-les i quan executar-les en la mesura que sigui possible.
Les mostres de solidaritat que vaig rebre per a animar-me van tenir el seu fruit en el dia d' ahir en el que vaig començar el dia pensant que s' allargaria com si és tractés d' una setmana i, al contrari del què pensava, va passar prou ràpidament. A tots vosaltres, els que us vau interessar, GRÀCIES.
Crec però que és just que la solidaritat d' aquest país no acabi, hi ha un munt de personal sanitari, entre els quals tinc molts amics i amigues, familiars i coneguts que lluiten dia a dia per a què aquest confinament, aquesta situació que ens ha tocat viure acabi lo abans possible. I ells si que es mereixen tota la nostra solidaritat, no n' hi ha prou en sortir dia a dia a les 20h a fer un aplaudiment (no vull dir que no sigui admirable la quantitat de gent que visualitzo a balcons i finestres executant-lo cada dia).
Aquests individus que treballen incansablement, la majoria d' ells amb una vocació admirable i total cap a la gent, dia a dia, amb torns de 12h i guàrdies, sense perdre les ganes de lluitar tot i arribar a casa i plorar i vessar llàgrimes, haver-se de separar dels seus familiars més directes per a no complicar la situació actual i , per tant, passar hores en solitud després d' haver arribat esgotats a casa... aquests són els que es mereixen el meu profund respecte i gratitud. Sempre he considerat tot el personal sanitari uns herois i així ho manifesto quan conec algú que hi treballa i vull que siguin coneixedors/es que quan la situació actual de confinament acabi estaré al seu costat per al què faci falta.
Per sort, personalment, no sóc molt usuari dels serveis mèdics, a casa sempre s' ha dit que un refredat es passa al llit i que a l' hospital s' hi accedeix quan és totalment imprescindible. No obstant això, quan algú de la meva família ha requerit d' una atenció específica, per un motiu o altri d' aquests serveis sanitaris públics que tenim mai hem tingut cap queixa i sempre se'ns ha tractat de forma excel·lent.
M' agradaria que es valorés aquest personal , igual que el de neteja, seguretat i tot l' implicat en un hospital com es mereixen, dotant-los del material necessari per a fer front a qualsevol cas que se'ls pugui presentar. El que no pot passar és que es trobin amb la situació actual sense respiradors, havent de triar a qui donar-li, sense mascaretes i amb material de tercera, crec que ells són qui ha de rebre el nostre reconeixement i la nostra solidaritat, la seva lluita ha de ser la nostra lluita.
Des d' aquí i en un petit gest vull dedicar-los a tots ells i elles aquesta publicació al meu blog, la solidaritat en aquest país petit és admirable i agraeixo haver nascut aquí. Espero que noteu l' escalf del poble que , ara , teniu a les vostres mans.
GRÀCIES.
Feliu Ventura - Que no s' apague la llum
En aquestes últimes hores he rebut moltes mostres de suport per tal d' animar-me i fer-me veure que tot el que passa és passatger i tots estem igual, moltes mostres de solidaritat que m' han fet veure que m' he de readaptar temporalment a la realitat que , malgrat ser dura i temporal, ens ha tocat viure i serà complicada.
En el meu interior encara cou el no poder ajudar de cap altra manera que no sigui quedant-me a casa de braços plegats, sóc una persona a qui agrada ajudar que forma activa i a qui poques vegades li ha vingut de gust quedar-se plantat veient passar les hores quan alguna injustícia o alteració de la normalitat passava al carrer.
Ahir vaig comprendre que estar confinats és una putada però també pot ser una oportunitat per a ordenar objectes físics i millorar les condicions de casa fent neteja i gaudir de la cuina com mai podrem tornar a fer (segurament) al tenir tot el temps del món, però alhora també era una oportunitat per a ordenar idees, valorar com encarar-les, com fer-les i quan executar-les en la mesura que sigui possible.
Les mostres de solidaritat que vaig rebre per a animar-me van tenir el seu fruit en el dia d' ahir en el que vaig començar el dia pensant que s' allargaria com si és tractés d' una setmana i, al contrari del què pensava, va passar prou ràpidament. A tots vosaltres, els que us vau interessar, GRÀCIES.
Crec però que és just que la solidaritat d' aquest país no acabi, hi ha un munt de personal sanitari, entre els quals tinc molts amics i amigues, familiars i coneguts que lluiten dia a dia per a què aquest confinament, aquesta situació que ens ha tocat viure acabi lo abans possible. I ells si que es mereixen tota la nostra solidaritat, no n' hi ha prou en sortir dia a dia a les 20h a fer un aplaudiment (no vull dir que no sigui admirable la quantitat de gent que visualitzo a balcons i finestres executant-lo cada dia).
Aquests individus que treballen incansablement, la majoria d' ells amb una vocació admirable i total cap a la gent, dia a dia, amb torns de 12h i guàrdies, sense perdre les ganes de lluitar tot i arribar a casa i plorar i vessar llàgrimes, haver-se de separar dels seus familiars més directes per a no complicar la situació actual i , per tant, passar hores en solitud després d' haver arribat esgotats a casa... aquests són els que es mereixen el meu profund respecte i gratitud. Sempre he considerat tot el personal sanitari uns herois i així ho manifesto quan conec algú que hi treballa i vull que siguin coneixedors/es que quan la situació actual de confinament acabi estaré al seu costat per al què faci falta.
Per sort, personalment, no sóc molt usuari dels serveis mèdics, a casa sempre s' ha dit que un refredat es passa al llit i que a l' hospital s' hi accedeix quan és totalment imprescindible. No obstant això, quan algú de la meva família ha requerit d' una atenció específica, per un motiu o altri d' aquests serveis sanitaris públics que tenim mai hem tingut cap queixa i sempre se'ns ha tractat de forma excel·lent.
M' agradaria que es valorés aquest personal , igual que el de neteja, seguretat i tot l' implicat en un hospital com es mereixen, dotant-los del material necessari per a fer front a qualsevol cas que se'ls pugui presentar. El que no pot passar és que es trobin amb la situació actual sense respiradors, havent de triar a qui donar-li, sense mascaretes i amb material de tercera, crec que ells són qui ha de rebre el nostre reconeixement i la nostra solidaritat, la seva lluita ha de ser la nostra lluita.
Des d' aquí i en un petit gest vull dedicar-los a tots ells i elles aquesta publicació al meu blog, la solidaritat en aquest país petit és admirable i agraeixo haver nascut aquí. Espero que noteu l' escalf del poble que , ara , teniu a les vostres mans.
GRÀCIES.
Feliu Ventura - Que no s' apague la llum
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada