Bon dia, sóc Jordi
Casajuana, Igualadí de 26 anys, treballador i cursant estudis de
nivell superior, de família de classe mitjana (que no pot escatimar
diners en cap luxe però alhora no pateix, de moment i per sort, per
posar el plat a taula). Dit tot això vull mostrar el meu profund
suport a l’ espai pels somnis i a la defensa vers el seu
desallotjament dictat pels jutjats.
Mai he estat d’ acord
amb l’ ocupació d’ espais sense motiu i pel simple fet de
disposar d’ un sostre on viure quan altres s’ han trencat les
banyes en aconseguir comprar i mantenir el seu habitatge, ara bé, sí
que crec en l’ opció de l'ocupació sempre i que sigui per
fomentar la cooperació, voluntariat, generar un espai per a debats i
iniciatives i oferir a la ciutadania una alternativa on discutir les
realitats actuals que passen en el dia a dia a la ciutat.
Crec fermament que el
jovent que ha optat per ocupar les antigues piscines del Casal ho ha
fet amb una ferma idea d’ obrir l’ espai a tota la ciutat, un
espai que, si bé no és seu, tampoc podríem afirmar al 100% que era
del Bisbat de Vic, ja que ha estat molts anys en desús i amb un
projecte d’ enderrocament que no s’ ha dut mai a terme. És doncs
legítim que un grup de joves ocupi un espai per a fer-hi un centre
social? No, ara bé, És legítim doncs que el Bisbat de Vic tingui
en propietat un gran espai al centre de la ciutat d’ Igualada i on
es podrien allotjar vàries entitats culturals igualadines/activitats
i o espais que puguin oferir una alternativa de diàleg? En la meva
mentalitat tampoc hi té cabuda.
Amb les preguntes
anteriors no intento que la gent es posicioni ni en un bàndol ni en
un altre però realment creuen que uns joves que van demanar un espai
a l’ Ajuntament per incentivar el diàleg de la realitat on vivim i
on obrir un espai per a la participació de tota la ciutadania
Igualadina en assemblees, projectes, debats i moltes altres
activitats es mereixen un desallotjament? Perdonin però no.
Dit tot això també he
de confessar que per horaris, feina i altres coses que no vénen al
cas no he pogut assistir a cap acte dels que s’ han dut a terme
fins ara a les antigues piscines del Casal, cosa que no m’ ha fet
desinteressar-me pel tema en tenir coneguts, veure publicacions del
tema i tenir una curiositat profunda en voler saber del tema.
Espero doncs haver
esborrat la estranya tendència que té la gent en generalitzar quan
parla de l’ espai pels somnis, no sols el recolza qui hi pot anar i
participar en el dia a dia de les instal·lacions i, si finalment es
porta a terme el desallotjament, espero que els Igualadins siguem
conscients de l’ espai que estem perdent i que l’ Ajuntament
variï el seu discurs vers a aquests joves oferint-los diàleg,
mediació i un espai alternatiu on dur a terme totes les activitats
que de ben segur voldran i tindran la intenció de compartir amb tots
nosaltres. Qui no prefereix un espai viu on generar alternatives de
diàleg i noves idees vers un espai abandonat i oblidat?
Per totes les raons que
comento espero que en les manifestacions i actes en contra del
desallotjament del Casal i, malgrat que no puc assistir a la majoria
d’ aquests actes, ja que actualment visc i treballo fora de la
ciutat, hi sumin un participant moral més.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada