... Indignat? Implicat? lluitador?...

Bon dia, 

Ahir vaig assistir a un molt interessant debat que va plantejar les bases del moviment dels Indignats (tot i que el nom segons van dir va arribar de més amunt i molts no hi estan d' acord) i altres persones que aposten per la implicació i que es mostres escèptics i desconeixedors d' un moviment sense una finalitat clara, de moment, per part dels organitzadors.

Jo sóc un jove de 23 anys que s' ha trobat en un món on és molt difícil de trobar feina, on la formació que em acabat obtenint després de 4 anys a la universitat és desestimada moltes vegades per les empreses, on les retallades han afectat a molts amics i familiars... sóc ,o com a mínim em considero, indignat des de fa uns 6 anyets quan encara no era ni lo suficient madur com per saber si el que sentia i el que feia era correcte, era immadur com el moviment que s' està portant ara a terme ,i no per això, me n' he arrepentit mai de fer el que vaig fer en el seu moment. Ha estat ,és i serà una lluita que va tenir un inici, que està desenvolupant-se i creixent i que espera que algun dia tingui un final adequat tot i que sóc realista i sé que molt dificilment aquest canvi pugui arribar en breus. 

En aquest context tothom m' inclouria dins el moviment actual de les acampades a Igualada o a Barcelona, i puc garantir que n' estic molt al corrent de tot el que està passant, de com es decideixen les coses i de les accions que estan duent a terme, siguin correctes o incorrectes i les comento segons el meu parer. Ahir vaig descobrir que en gran part tenia unes similituds amb el moviment, jo també veig un món injust, també tinc ganes de canviar-lo, també m' agraden les decisions assamblearies i els referèndums, comparteixo la ideologia pacifista del grup però no sóc un indignat més, perquè? Doncs perquè crec que una part del meu indignat ha decidit implicar-se, com molta de la gent del moviment, però d' una manera diferent, jo participaré en assamblees, lluitaré en entitats, seré membre de la política si em garantitzen lluita, lluitaré per ideals que molts pensaran que és una lluita en va però ... sóc lluitador i prefereixo ser un indignat amb ganes de canviar les coses des de dins, un indignat que en comptes de tallar carreteres, acampar a la plaça o parar el parlament es dediqui a lluitar per un mateix, participar en el canvi d' hàbits en petit comitè i anar-lo extrapolant a masses més grans. Sé que la culpa pot ser dels grans mitjans de comunicació (tot i que no ho comparteixo del tot), és dels bancs i de la política que s' ha portat a terme fins ara en la bonança econòmica però no enderrocarem els bancs mundials i farem pensar els polítics acampant en una plaça pública sinó ideant moviments , recollint idees, transmetent-les a algú que ho pugui portar al parlament (i que consti que no parlo de afegir-se a un partit polític) ; jo sóc qui decideixo el meu camí, ningú més ho ha de fer i potser m' enroco en una lluita personal o en una lluita local però res ni ningú em farà canviar, persona amb inquietuds, lluitadora i a qui li agrada veure que per fi el jovent s' ha rebel·lat un xic, espero que allò de que "això és una moda" siguin paraules que se les endugui el vent.

Puc garantir que m' afegiré a alguna que altra assamblea, que donaré la meva opinió sigui contrària o en la mateixa direcció que la que hagin donat anteriorment, que llegiré el llibre de Hessel, que compartiré moments amb tota la gent que en vulgui comentar, que mai deixaré la lluita; ara bé, s' ha de polir i molt el moviment, s'ha de garantir que el que surti de l' assamblea sigui realment el que es dugui a terme, s' ha d' aprendre com i quan lluitar. 

Així doncs, no sé si sóc un indignat, un implicat o un simple lluitador per unes fites difícils d' aconseguir, el que m' agradaria és que si el llibre de Hessel va portar aquesta indignació, amb el llibre "Indignez-vous" i ara treu el "compromete-vouz", tothom li faci el mateix cas.

... La revolución no se lleva en los labios para vivir de ella, se lleva en el corazón para morir por ella ...