Ell obrí els ulls lentament, fent front a aquella llum que s’ escolava entre la reixa que formava la persiana, tot mandrejant girà el cap per intentar apagar aquella melodia alegre però tranquil·la que havia escollit com a melodia per despertar amb tota la alegria possible però que començava a fer-se repetitiva, al mateix temps, el seu cervell donà l’ ordre a la resta del cos per tal de realitzar un moviment ràpid que li va permetre quedar assegut a la vora del llit ; la nit d’ ahir va ser llarga, amb els amics i va començar a denotar aquelles sensacions que ja començaven a ser habituals en un dissabte al matí. Poc a poc s’ alçà, es dirigí a pujar la persiana per veure el sol dels dissabtes al matí, o millor dit del migdia de dissabte, mirà per la finestra, un dia sec, amb molt de sol; es rascà els ulls per tal que acabessin d’ assimilar tota aquella brillantor que l’ havia deixat encegat, repetí el moviment, posteriorment, es dirigí cap al bany ;tenint un curt espai de temps encara per inclinar el seu cos i prémer el botó per a engegar aquell ordinador atrotinat però que tants bons records guardava , arribà al destí, a pocs metres de l’ habitació, on pogué veure brollar l’ aigua de l’ aixeta, remullar-se les mans i remullar-se el rostre amb aquella substància freda i escorredissa que va fer del despertar una crua i dura realitat.
- Tots els dies surt el sol – va murmurar mentre retornava cap a la seva habitació recordant la nit d’ ahir ; formada de records, somriures, sorpreses i gran quantitat d’ espais en blanc.
Tot seguit es dirigí cap a l’ ordinador, penedint-se d’ haver-se llevat tard quan volia aprofitar aquell primaveral matí, s’ assegué a la cadira i procedí a connectar-se; de cop, records , molts records de la nit, un vídeo, un assaig, una camisa, un sentiment i un orgull i un sol convenciment: “Cal actuar en comptes de suplicar, sacrificar-se sense esperança de glòria ni recompensa; si vols miracles la clau és treballar; només així podrem escriure el nostre destí, només així aconseguirem el que volem”.
Si senyors, benvinguts al meu particular matí de dissabte, tornarem a fer història, t’ ho perdràs?
Ets un crack Gorka! Tots units tornarem a fer història! Per molts mantins de dissabte com aquests i per molts diumenges de celebracions després de l'actuació!
ResponEliminaets tot un escriptor! És genial aquest text i m'encanta la sensació tant guai que despren! És evident que trnarem a fer història si aquests s´n els ànims i la mentalitat!!!!!!
ResponEliminaEspero tenir molts dissabtes al matí de post-assaig com aquest que descrius i molts diumenges de complir reptes isomnis i , com no, de celebracions :)
m'ha agradat molt!
ResponElimina