Crec que el fotògraf/a que va captar aquesta maravellosa imatge mereix que sigui estudiada amb deteniment i que se'l tingui en compte per la seva feina; avui tot arribant a la feina, agafant com cada dia la Vanguardia que ens faciliten he obert, com acostumo a fer el diari per la primera pàgina i aquesta ha estat la primera captació que ha tingut la meva ment. Realment m' ha impressionat i esfereït tot el que m' ha transmès aquesta imatge; crec que en ella a part de veure la més àmplia contradicció que s' està vivint en aquests dies a Egipte s' hi pot observar el que és el nostre dia a dia, les contradiccions en les que ens trobem submergits dia a dia i nit rere nit.
Estimar una persona fins a l' infinit i tot intentant protegir-la fer-li mal, donar-ho tot per la gent i que ells donin l' esquena, treballar fins a la mort per una causa que cadascú tractarà com ell voldrà i interpretarà sense canviar mai el seu convenciment, grans històries al llarg del temps que s' esvaeixen en qüestió de petits periodes de temps... sempre ha estat més fàcil oblidar que recordar, no cal negar l' evidència i , malgrat m' hi negui i em rebel·li contra la realitat , suposo que el món només té aquesta direcció.
...Si nos espera el olvido, tratemos de no merecerlo...
Les contradiccions estàn a l'ordre del dia, però no s'hi pot fer res més que viure-les i passar-les!
ResponElimina