Un respir en un mar frenètic

... S'endinsà en aquella abrupta platja, notant l' aspra sorra entre els dits dels peus, de tant en tant encaixant un dolor fruit d' haver trepitjat un element punxant, tal com una pedra o una petxina, visualitzant un sol immens que enrogiria, de ben segur, aquella blanca, gairebé nuclear, pell que duia al descobert i que tot i la protecció utilitzada cedia sempre davant aquella lluminària incessant per a obtenir aquell to tant típic dels estrangers que visitaven la ciutat i passejaven pel passeig marítim tot lluint unes xancletes i mitjons de color blanc , amb dues ratlles de colors negre i vermell característics dels tenistes.

A l' horitzó s' albiraven unes figures humanes que exercitaven aquell esport de platja, al que qualsevol era benvingut i que tots hem practicat en alguna ocasió i sempre ens genera un bon rotllo increïble, el volei platja. Gauden i somreien a cada punt i intercanviaven opinions i recomanacions de com havia evolucionat el darrer punt. 

A la vora del mar, allà on conflueixen les últimes voluntats de les onades i prenen contacte amb la sorra, un conjunt de canalla compartint aquella estranya però sempre convincent i entretinguda activitat de construir castells fortificats i fer pous per a trobar aigua; segueix avançant cap a l' aigua, avui esvalotada, a la llunyania es visualitzen surfistes que no paren de gaudir veient el dia de vent incessant que ha quedat.

A la ma dú les sabatilles, unes abarques comprades a Menorca, llueix una camisa de coll mao d' un color blau cel amb línies blanques, uns pantalons curts i apretats i unes ulleres de sol que tot i no ser de marca, conjuntament amb la resta de look li generen un augment d' autoestima; se sent còmode mirant i somrient a tothom que gaudeix d' aquest esplèndid dia en aquest paradisíac paratge. 

Enmig del camí traçat s' erigeix una preciosa guingueta on s' atura i demana la més freda de les cerveses qeu li puguin servir i la gaudeix com un nen amb sabates noves, aquella increïble sensació d' ingerir un líquid fresc en un dia calorós, assolellat i amb una brisa marina que fa agradable l' estança en aquest indret tant poc habitual per a un executiu de les seves característiques al qual ha consumit l' estress i la rutinària vida de la seva feina. 

Tot d' una batzegada decideix llevar-se la camisa, la llançà al tamboret del costat, llevar-se els pantalons on carregava els dos mòbils, el personal i el de la feina, que no cessaven de sonar per emetre notificacions; quan es troba nu arrencà a córrer i , de cop, la única preocupació que tenia era la de no patir una vergonyosa caiguda en la seva cursa cap a l' aigua combinada amb la por de que l' aigua no tingués una temperatura que pogués provocar hipotèrmia al seu organisme. 

Una vegada establí el contacte de la planta del seu peu amb l' aigua tot es relaxà, va continuar corrent fins a trobar-se cobert per aquella neta i cristal·lina aigua, freda, salada, i alçà la mirada veient les gavines solcant l' aigua en busca d' aliment. 

I, de sobte, totes les preocupacions s' havíen reduït a una única, saber si volia retornar a la sorra. Volia la vida que tenia? O volia emprendre aquell projecte que sempre havia quedat en paper mullat? Saber qui ets però també qui vols ser, què fas i què vols fer, i , allà, alliberat, pronuncià "ara, després de tants anys, he descobert què és la llibertat, la felicitat i la tranquil·litat, saber qui sóc però sobretot decidir sobre el meu futur". Dia a dia, pas a pas, cadascú deixa empremta en la societat, cuidar-se i cuidar als teus, vacil·lar la vida però gaudir-la en cada moment és cabdal...