Comença a notar-se el confinament a casa, ja no hi ha marxa enrere, hem de resistir i saber que algun dia tot això acabarà. No és fàcil, ningú va dir que ho seria i l' angoixa, en la meva manera de ser comença a aflorar... Ahir vaig caure en una de les costums per no pensar, pujar i baixar escales del bloc de veïns sense parar fins que l' únic pensament que tenia era saber fins on aguantarien les meves cames abans d' explotar.
La llunyania amb els familiars, amics i coneguts cada vegada és més notòria, tot i estar separats amb molts per pocs quilòmetres la única possibilitat de veure'ns i tenir una xerrada distesa, fer una cervesa o reunir-nos és mitjançant una reunió telemàtica, freda i sovint amb silencis que s' allarguen i es converteixen en inaguantables encara que siguin d' un simple segon.
M' agrada veure com la gent es reinventa i aconsegueix que tots puguem gaudir de somriures en el nostre dia a dia, encara que siguin per moments anecdòtics i fruit de l' ingeni d' algunes persones que aprofitant l' avinentesa fan un humor elegant de la situació, res a retreure, jo mateix estic tornant a començar a escriure.
Com comentava avui ja s' ha fet notori el confinament, portem molts dies dins d' unes mateixes parets i sense contacte humà, quan surts a comprar es respira un ambient de neguit, nervis i d' epidèmia total que ens podria servir d' inici per a una pel·lícula o sèrie de por. En arribar al punt de compra la relació entre empleat i client és més freda, correctament aplicant el què ens obliga la situació actual, distanciament i menys relació amb companys amb els que no comparties el dia a dia però veies un cop a la setmana i un hola o un bon dia podia fer-te canviar l' estat d' ànim. Estar constantment enganxats al mòbil i als pc's per a veure tot el que fa la resta de gent, que tot i estar confinada com tu pot donar-te idees de què cuinar, què llegir o què veure en cada un dels dies que durarà aquest estat d' alerta.
Vull pensar que quan sortim de casa, ningú tornarà a ser igual com era abans, almenys la majoria, sabrem valorar les abraçades, les persones que tenim al costat sempre, les que tenim al costat un cop per setmana, les que ens truquen per intentar veure'ns... vull creure que sabrem valorar la sinceritat, les abraçades i els petons , tot i que veient com és la gent en situacions com l' actual costa de creure que podrem evolucionar i que es deixarà de banda l'ego d' un mateix per a valorar els demés com hauria de ser.
Visc aquests dies preocupat, abans tot semblava molt llunyà i cada dia que passa tenim la situació més a sobre, a Igualada hi ha caigut de ple i tenim cada vegada coneixement de casos més pròxims que et fan preocupar, crec que és un problema al que hem de fer front tots junts, crec que som germans davant un problema global i invisible al qual només podem afrontar quedant-nos a casa i resistint. Som forts, hem de ser forts i fer-nos forts, només així ens en sortirem.
Més enllà de veure i llegir notícies que no tenen cap mena de sentit, que semblen voler que el món sigui un circ hem de saber valorar que això ens farà més durs i més forts per a saber valorar el nostre dia a dia al que tant poca importància li donem quan és la rutina de la nostra vida.
Ens en sortirem i no en tinc cap dubte, i tampoc tinc cap dubte que no serà gràcies als nostres polítics, que van tots a esgarrapar vots, ni als nostres (amb tots els respectes) periodistes que van a buscar si una persona s' ha reunit amb altres per a propagar el virus i quin és l' orígen en la nostra ciutat. Crec que això ara no importa i que en el seu moment la persona o persones que van reunir-se ni sabien de la existència del virus a Igualada. Deixem a una banda el morbo i l' ego de cadascú si us plau.
Serà dur, però recordeu som gegants quan volem, hem de créixer i afrontar el que ens ha vingut a sobre. Quedeu-vos a casa, truqueu als vostres i parleu, sobretot amb els grans de la família, mantingueu la calma i intenteu perdre el temps, jo , per poc que pugui, intentaré no perdre l' oremus i escriure.
Ara som gegants - Joan Dausà
La llunyania amb els familiars, amics i coneguts cada vegada és més notòria, tot i estar separats amb molts per pocs quilòmetres la única possibilitat de veure'ns i tenir una xerrada distesa, fer una cervesa o reunir-nos és mitjançant una reunió telemàtica, freda i sovint amb silencis que s' allarguen i es converteixen en inaguantables encara que siguin d' un simple segon.
M' agrada veure com la gent es reinventa i aconsegueix que tots puguem gaudir de somriures en el nostre dia a dia, encara que siguin per moments anecdòtics i fruit de l' ingeni d' algunes persones que aprofitant l' avinentesa fan un humor elegant de la situació, res a retreure, jo mateix estic tornant a començar a escriure.
Com comentava avui ja s' ha fet notori el confinament, portem molts dies dins d' unes mateixes parets i sense contacte humà, quan surts a comprar es respira un ambient de neguit, nervis i d' epidèmia total que ens podria servir d' inici per a una pel·lícula o sèrie de por. En arribar al punt de compra la relació entre empleat i client és més freda, correctament aplicant el què ens obliga la situació actual, distanciament i menys relació amb companys amb els que no comparties el dia a dia però veies un cop a la setmana i un hola o un bon dia podia fer-te canviar l' estat d' ànim. Estar constantment enganxats al mòbil i als pc's per a veure tot el que fa la resta de gent, que tot i estar confinada com tu pot donar-te idees de què cuinar, què llegir o què veure en cada un dels dies que durarà aquest estat d' alerta.
Vull pensar que quan sortim de casa, ningú tornarà a ser igual com era abans, almenys la majoria, sabrem valorar les abraçades, les persones que tenim al costat sempre, les que tenim al costat un cop per setmana, les que ens truquen per intentar veure'ns... vull creure que sabrem valorar la sinceritat, les abraçades i els petons , tot i que veient com és la gent en situacions com l' actual costa de creure que podrem evolucionar i que es deixarà de banda l'ego d' un mateix per a valorar els demés com hauria de ser.
Visc aquests dies preocupat, abans tot semblava molt llunyà i cada dia que passa tenim la situació més a sobre, a Igualada hi ha caigut de ple i tenim cada vegada coneixement de casos més pròxims que et fan preocupar, crec que és un problema al que hem de fer front tots junts, crec que som germans davant un problema global i invisible al qual només podem afrontar quedant-nos a casa i resistint. Som forts, hem de ser forts i fer-nos forts, només així ens en sortirem.
Més enllà de veure i llegir notícies que no tenen cap mena de sentit, que semblen voler que el món sigui un circ hem de saber valorar que això ens farà més durs i més forts per a saber valorar el nostre dia a dia al que tant poca importància li donem quan és la rutina de la nostra vida.
Ens en sortirem i no en tinc cap dubte, i tampoc tinc cap dubte que no serà gràcies als nostres polítics, que van tots a esgarrapar vots, ni als nostres (amb tots els respectes) periodistes que van a buscar si una persona s' ha reunit amb altres per a propagar el virus i quin és l' orígen en la nostra ciutat. Crec que això ara no importa i que en el seu moment la persona o persones que van reunir-se ni sabien de la existència del virus a Igualada. Deixem a una banda el morbo i l' ego de cadascú si us plau.
Serà dur, però recordeu som gegants quan volem, hem de créixer i afrontar el que ens ha vingut a sobre. Quedeu-vos a casa, truqueu als vostres i parleu, sobretot amb els grans de la família, mantingueu la calma i intenteu perdre el temps, jo , per poc que pugui, intentaré no perdre l' oremus i escriure.
Ara som gegants - Joan Dausà
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada