I si redactem la història?



Lamentablement la història descriurà el moment actual com una pàgina negra en els llibres futurs; i dic lamentablement ja que crec que en les nostres mans es troba la clau per poder canviar-ho i que passi a ser d' una pàgina negra, fosca i pessimista a una pàgina en la que es descrigui un canvi en la societat, una lluita per millorar i començar a escriure la història des del punt de vista de la societat promulgant un canvi.

Els de sempre”, així és com qualifica molta gent als centenars, milers i milions de persones que han sortit, surten i sortiran (mentre els sigui possible) al carrer per protestar, proposar i promulgar millores en les idees i que poden suposar, cada una en la seva mesura, un canvi en la mentalitat i en el procediment del dia a dia en la nostra societat.

En les nostres mans es troba una oportunitat única per a canviar la societat, per a passar de ser els secundaris a ser els promulgadors d' un canvi que pugui esdevenir, o no, un referent per a societats futures vers la passivitat dels governants als problemes que són cada dia més quotidians en el nostre dia a dia, tals com veure gent remenant la brossa per a buscar aliment, veure gent dormint al carrer, joves sense oportunitats laborals, treballadors forçats a agafar la jubilació anticipada... Un canvi en el qual s' ha de bolcar tota la societat, des de petits fins a grans, gent de tots els sexes i on cadascú pot aportar el seu granet de sorra, un canvi que no ha d' abanderar ningú, on el concepte independència, el color del partit i de la pell no han d' importar ni ser motiu de disputa entre els integrants de la societat que aposta per un canvi, per escriure la història des de la base, com van fer els nostres avantpassats.

Sembla molt bonic senyors, tant que sembla irreal, un simple somni, un Ítaca... I sí és cert, podem equivocar-nos, pot ser que no funcioni però cal donar el primer pas, en el fons la humanitat, en la seva gran majoria, sempre ha après dels seus errors però el què és cert és que cal donar un primer pas per començar a canviar una societat que ha quedat arcaica (exemples clars són la nova legislació en l' avortament, les polítiques en educació resultants de les retallades i els privilegis cap a la societat benestant vers al poble) i , en molts casos, absenta de lluita per valors.

Dit tot això no em queda més que animar a “Indignar-nos” vers les situacions actuals, animar a mostrar les nostres preocupacions i mostrar les nostres idees aportant un granet al canvi de la societat, cap una societat participativa i cooperant, com molt sàviament es diu: “ Prefereixo arrepentir-me del què he fet que del que no vaig fer”.


Jordi Casajuana

Comentaris

  1. George, estimat, tot això que dius és mooooolt maco, i molt cert també, però la independència no arreglarà cap d'aquests problemes i jo crec que l'ordre és a l'inversa. Primer sol·lucionem que hi hagi nens que només mengen un cop al dia, treiem la gent que viu al carrer, busquem feina als joves aturats, etc etc etc i després invertim la pasta que s'està invertint en el concepte "independència" (perquè estan passant totes aquestes coses noi, i el nostre estimat mesies de merda està gastant-se la pasta en aquest renou inútil que us està enganyant a tots, en comptes de donar beques de menjador i buscar sol·lucions a la resta de problemes). En fi, jo ja saps que no hi crec ni hi creuré mai, però trobo que hi ha coses més importants que voler liar-la. I que consti que em sap molt greu que us estiguin enganyant d'aquesta manera. Perquè jo, George, t'ailoviu un munt, i vull que ens veiem algun dia, coi, que vius a la mateixa ciutaaat que jooooooooooooooooo!!

    ResponElimina
  2. Hahah benvolguda Maria, justament el que intento reflectir amb el text que he publicat és la lluita de la societat sense distincions , sense idees que puguin provocar el conflicte (com pot ser la independència) i simplement pels nostres drets a defensar davant d' una classe política cada vegada més apàtica amb els problemes del dia a dia (beques menjador, gent remenant la brossa en busca d' un àpat...).

    Posteriorment ja lluitarem pels ideals de cadascú i que s' apliqui la democràcia en la seva totalitat. Espero haver-me explicat millor, rellegiré el text per si pot provocar una mala interpretació.

    Ja saps que jo estaré al capdavant de la lluita per la independència perquè sempre hi he cregut i no me n' amago, però encara que no estiguis al carro saps que t' estimaré igual :P

    Merci per comentar Marionnette haha

    ResponElimina
  3. Mea culpa! Segurament l'he entés jo malament, que estic costipada i els mocs no em deixen pensar i assolir el que llegeixo bé jijijiji En fi, que jo fins a lo de la independència estic d'acord, però a partir d'aquí ja... Saps que no ho comparteixo, i si mai es torna independent, que no ho crec ho sento, agafaré la maleta i marxaré... Rollo a León, Astúries o Euskadi jajajajjajaj Sóc del nord, yatusabeh! I sé que em vindràs a veure perquè anirem de vins i birres i menjar rico rico muajajajajajaj

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada